MANCÒ

ACENTO CIRCUNFLÈTS ESCLUSÍU DE SAS VOCALS NÉUTRAS A, E

Acentuassió de sa vocal néutra a (ө), sempre ha d’essê sílaba tònica.

Generalment sas paraulas esdrúcolas y planas o bé comènsan emb vocal a de sò ubèrt o’mb vocal a néutra però àtona per lo que no’yà acentos, s’anunsiad ja mos diu qu’ha d’essê tònica.

En tot cas sí las mos trobam emb paraulas agudas, axí com també cuand s’hàguiga d’apostrofà (â+el = â’l) qu’equival a n’es “lo” d’es castellà, etzemples: aferralâ, aferrâ’l, botalâ, botâ’l, compralâ, comprâ’l, donalâ, donâ’l, etzaminalâ, etzaminâ’l, fermalâ, fermâ’l, gordalâ, gordâ’l, habitalâ, habitâ’l, juntalâ, juntâ’l, legislalâ, legislâ’l, llescalâ, llescâ’l, multalâ, multâ’l, obbligalâ, obbligâ’l, passalâ, passâ’l, rossalâ, rossâ’l, tocalâ, tocâ’l, uniformalâ, uniformâ’l, vacialâ, vaciâ’l, xupalâ, xupâ’l, etzétera…

S’enten perfèttament qu’es “lâ” ês p’es femení y “â’l” ês p’es masculí.

Es plural d’es femení ês “âs”: aferralâs, botalâs, compralâs, donalâs, etzaminalâs, fermalâs, gordalâs, habitalâs, juntalâs, legislalâs, llescalâs, multalâs, obbligalâs, passalâs, rossalâs, tocalâs, uniformalâs, vacialâs, xupalâs, etzétera…

Es plural d’es masculí ês “lós”: aferralós, botalós, compralós, donalós, etzaminalós, fermalós, gordalós, juntalós, legislalós, llescalós, multalós, obbligalós, passalós, rossalós, tocalós, uniformalós, vacialós, xupalós, etzétera…

Aximetex sí qu’heyà paraulas que per fonología s’han d’acentuà per no trastocà dita fonología ja que mos vénen d’es llatí emb a, etzemples: fâyna (facienda), mânja (manducare), câbre (capere), sâbre (sapere)

Acentuassió de sa vocal néutra e (ө), sempre ha d’essê sílaba tònica.

Emb aquest cas sí qu’heyà paraulas planas que comènsan per sílaba tònica y, en tot cas, aquesta e ha d’anà acompañada de consonant enclítica. Consonant enclítica, ês aquélla consonant que seguêx a sa vocal y li ês insaparabble, etzemples: clên-xa, com-prên-de, frês-ca, pên-sa, pêr-que, prên-de, rêb-ble, sên-sa, sên-se, trên-ta, vên-dre, vêr-da, etzétera…, axí com també’s séus plurals.

S’acentuaràn totas aquéllas paraulas agudas qu’acàbigan emb sa pronunsiassió de vocal e néutra, etzemples: abrêt, aufêg, benêyt, cabêy, Consêy, empês, essê, havê, japonês, Jesusêt, lutxarêm, lladrêt, lletênc, manêtj, nassêt, negrênc, ninêt, ofês, pagês, parêy, porê, refrêsc, remêy, rotjênc, safrêtx, saquêtj, secrêt, tornêtj, uyêt, valê, vermêy, volê, etzétera…, axí com també’s séus plurals que no passin a paraula plana, etzemples d’ets esposads: empês, empesos; japonês, japonesos; manêtj, manetjos; ofês, ofesos; pagês, pagesos; safrêtx, safretxos; saquêtj, saquetjos; tornêtj, tornetjos;

S’acentuaràn tots aquells monosílabos emb sa pronunsiassió de vocal e néutra, etzemples: blê, clêsp, drêt, ês (cuand ês vèrbo), frêd, frêt, fêrm, frêsc, llêy, nêt, pêl, pêns, pêt, plê, ¿Quê?, ¡Quê!, rêb, rêm, sêñ, sêt, têb, têl, três, vêl, vêrd, Xêsc, etzétera…, axí com també’s séus plurals.

S’acentuarà’s pronom quê cuand sigui interrogatíu o’sclamatíu ¿Quê vols?, ¡Quê malament qu’eu hé fet!.

S’acentuarà sa paraula rês cuand sigui pronom, etzemples: ¡No vuy sâbre rês!, ¿Rês més?

No s’acentuarà cuand sigui advèrbo de cantidat, etzemple: No tenim res.

S’acentuaràn totas sas paraulas qu’acàbigan emb “sê”, etzemples: acubatsê, botatsê, contatsê, donatsê, estreñetsê, fondretsê, gordatsê, jèuretsê, liquidatsê, llogatsê, manjatsê, posatsê, retxatsê, sumatsê, trobatsê, unificatsê, vendretsê, etzétera…

S’acentuaràn sas paraulas agudas acabadas emb “êy”, etzemples: alêy, bolêy, cabêy, Consêy, consêy, remêy, ventrêy, vermêy, etzétera…,axí com també’s séus plurals.

BINISALÈM

ACENTUASSIÓ DE SAS VOCALS I, U

Acentuassió de sa lletra i (i)

S’acentuaràn per rétgla general sas paraulas esdrúcolas, etzemples: física, nítida, píndola, química, quínolas, quíntuplo, síntoma, tímbola, tísica, títera, vívora, etzétera…, axí com també’s séus plurals.

S’acentuaràn per rétgla general sas paraulas planas qu’acàbigan emb consonant que no sigui “n” o “s”, etzemples: crític, físic, gínjol, híbrid, laberíntic, líquid, líric, químic, raríssim, ridícul, síndic, tímid, tísic, tríttic, títol, vehícul , etzétera…, axí com també’s séus plurals.

S’acentuaràn per rétgla general sas paraulas agudas, etzemples: ahí, barrobí, calcetí, camí, comanalí, dalí, decidí o desidí, embotí, felí, godí, giralí, humí, llatí, macolí o maculí, niní, oí, partí, querubí, refagí, regalalí, serví, tayalí, tragí, ubrí, vesí, etzétera…, axí com també’s séus plurals.

Aximetex s’acentuaràn sas paraulas agudas, que per sa séva naturaleza acàbigan emb “s”, etzemples: compromís, felís, hetsís, macís, etzétera…, en tot cas no s’acentuaràn cuand passin a paraula plana, etzemples d’ets esposads: compromisos, felisos, hetsisos, macisos;.

També s’acentuaràn sas paraulas agudas acabadas emb “ns”, ja que no déxan d’essê agudas, etzemples de sas esposadas: barrobíns, calcetíns, camíns, godíns, llatíns, macolíns o maculíns, tragíns, vesíns. O també pe’ sa séva pròpi naturaleza, etzemples: dedíns, endíns, etzétera…

S’acentuaràn sas paraulas agudas acabadas emb “ía”, etzemples: armería, buydaría, cantaría, donaría, estiraría, fruytería, gordaría, hetsisería, improvisaría, judiería, lotería, lladraría, María, quicotería, riuría, sentiría, rettoría, torbaría, ubriría, vendría, xicolatería, etzétera…, axí com també’s séus plurals.

S’acentuaràn sas paraulas agudas acabadas emb “íu”, etzemples: auditíu, catíu o cautíu, donatíu, empreñatíu, intuitíu, legislatíu, lucratíu, opératíu, señoríu, traduíu, etzétera…, axí com també’s séus plurals, ja que no déxan d’essê paraulas agudas.

Acentuassió de sa lletra u (u)

S’acentuaràn per rétgla general sas paraulas esdrúcolas, etzemples: búxòla, esdrúcola, lúgubre, majúscula, música, rúbrica, túnica, úlcera, Úrsula, etzétera…, axí com també’s séus plurals.

S’acentuaràn per rétgla general sas paraulas planas qu’acàbigan emb consonant que no sigui “n” o “s”, etzemples: brúfol, inútil, mújol, músic, múscul, rústic, únic, útil, etzétera…, axí com també’s séus plurals.

S’acentuaràn per rétgla general sas paraulas agudas, etzemples: abestrús, inoportú, nigú, oportú, segú, tissú, axí com també’s séus plurals, ja que no déxan d’essê paraulas agudas, sempre s’escettuan sas que pasan a planas, etzemples esposads: abestrús, abestrussos.

ACENTO DEMUNT VOCALS DE SÒ TANCAT: E, O

Acentuassió de sa lletra e (e) còma vocal de sò tancad.

S’acentuaràn per rétgla general sas paraulas esdrúcolas: occéano, telégrafo, etzétera, etzét… , axí com també’s séus plurals.

S’acentuaràn per rétgla general sas paraulas planas: brévol, cércol, llépol, térbol, etzétera…, axí com també’s séus plurals.

S’acentuaràn per rétgla general sas paraulas agudas: amel·lé, beyé, caxé, derré, dobbés, esquellé, ferré, grossé, habré, jardé, llebré, mitjansé, papé, recés, refé, sallé, tirañé, viatjé, etzétera…, axí com també’s séus plurals.

S’acentuaràn cuand dins una paraula s’hàguiga de pronunsià sa lletra e tancada y no dugui consonant enclítica, y axí mantendrêm sa pronunsiassió natural de sa paraula, etzemples: ar-bo-ssé-ra, bé-a-ta, ca-dar-né-ra, cé-go, di-mé-cres, é-go, fé-txa, gar-dé-ra, he-ré-tje, je-gué-ra, lé-ma, llé-ña, mé-dje, né-ta, o-li-vé-ra, pé-a-tje, qué-xa, re-co-né-ra, sé-mi, té-a-tro, vé-dad, xé-lla, etzétera…, axí com també’s séus plurals.

Acentuassió de sa lletra o (o) còma vocal de sò tancad.

S’acentuaràn per rétgla general sas paraulas esdrúcolas, etzemples: fórmula, hettólitro, kilólitro, ómpliga, termómétro, etzétera…, axí com també’s séus plurals.

S’acentuaràn totas aquéllas paraulas planas que duguin sa lletra o de sò tancad essênd sílaba tònica y duguin consonant enclítica. Consonant enclítica, ês aquélla consonant que seguêx a sa vocal y li ês insaparabble, etzemples: bór-do, cób-bla, co-bróm-bo, cón-te, dól-sa, es-tór-ba, fór-ma, fós-ca, hón-ra, lli-mós-na, llón-go, llós-co, mór-cas, nór-ma, ón-so, ór-de, per-llón-ga, re-fór-ma, róm-pre, sór-da, tór-na, tróm-pa, etzétera…, axí com també’s séus plurals.

S’acentuaràn sas paraulas agudas, etzemples: ammisió, botifarró, costós, cristó, embós, forsós, galamó, habitadó, informatisassió, jocós, lettó, lligó, miradó, nirviós, opositó, pitjó, questió, redó, siuró, solusió, temó, unció, voltó, xupadó, etzétera…, axí com també’s séus plurals.També s’acentuaràn sas acabadas emb “ns”, ja que no déxan d’essê paraulas agudas, etzemples de sas esposadas: ammisións, botifarróns, informatisassións, questións, redóns, siuróns, solusións, uncións, etzétera…

No s’ecentuan aquéllas qu’emb so plural passin a paraula plana, etzemples de sas esposadas: costós, costosos; embós, embossos; forsós, forsosos; jocós, jocosos; nirviós, nirviosos;.

ACENTO DEMUNT VOCALS DE SÒ UBÈRT : A, E, O

Acentuassió de sa lleta a (ɑ) còma vocal de sò ubèrt.

S’acentuaràn, sempre, totas sas paraulas esdrúcolas, etzemples: acàbiga, ànima, àrabe, càbiga, càrrega, dàssala, diàmétro, domàtiga, fàbrica, hàguiga, làmina, paràlissis, tàpara, etzétera. Es plurals de sas paraulas també s’acentuaràn.

S’acentuaràn sas paraulas planas qu’acàbigan emb consonant que no sigui “n” o “s”, etzemples: àrbit, bràmul, càrreg, càveg o càvig, fàcil, hàbil, hàbit, heràldic, invàlid, neumàtic, orgànic, ràpid, recàrreg, tràgic, vàlid, etzétera. Es plurals de sas paraulas també s’acentuaràn.

S’acentuaràn sas paraulas agudas, que per fonología axí s’hàguiga de pronunsià còma vocal ubèrta, etzemples: capàs, eficàs, ensà, fitsà, forsà, holgassà, hollà, humà, imprennà, incapàs, innorà, lutxà, muyà, organisà, passetjà, pattà, Sebastià, servà, torcà, uyetjà, vimatjà, xapà.

S’acentuaràn es plurals de sas paraulas qu’axí’u requerêx y qu’acàbigan emb “s” o “ns”. De sas esposadas: En Sebastià, es/et Sebastiàs ; molt humà, molt humàns. S’acentuan pêrque no déxen d’essê paraulas agudas maldement siguin emb plural.

En canvi no s’acentuaràn es plurals cuand passin a paraulas planas. De sas esposadas: capàs, capassos; incapàs, incapassos.

Aximetex s’acentuaràn sas paraulas qu’acàbigan emb “n” o “s” pronunsiand sa vocal a (ɑ) emb so sò ubèrt, etzemples: abandonaràn, abandonàs, botaràn, botàs, comensaràn, comensàs, donaràn, donàs, frissaràn, frissàs, liquidaràn, liquidàs, manjaràn, manjàs, oretjaràn, oretjàs, pattaràn, pattàs, rebostetjaràn, rebostetjàs, siularàn, siulàs, tendràn, tendràs, vendràn, vendràs, xerraràn, xerràs, etzétera…

Acentuassió de sa lletra e (ɛ) còma vocal de sò ubèrt.

S’acentuaràn, sempre, totas sas paraulas que duguin aquesta vocal ubèrta, estigui ahónt estigui sa lletra y dugui o no consonant enclítica, etzemples: assamblèa, avènsos, bel·lèm, comèrs, cènra, defènsa, emergènsi, entèrro, fèrro, jèure, llibèrt, mèstre, pèu, sèuen, Tèm, trèu, urgènsi, violènsi, etzétera. Es plurals de sas paraulas també van acentuadas.

Acentuassió de sa lletra o (ɒ) còma vocal de sò ubèrt.

S’acentuarà sempre que fórmiga part de sílaba tònica y no dugui consonant enclítica, etzemples separads per sílabas: Bu-ñò-la, cò-va, di-jòus, e-pi-ssò-di, fò-ssa, glò-ri, hò-mo, jò-ya, lò-ca, mò-do, Nò-fre, ò-lla, pi-lò-ta, rò-ca, sò-gre, sò-gra, trò-ba, vò-la, xò-ta, etzétera.

No s’acentuan sas que duan consonant enclítica ja que si’n duan sa séva pronunsiassió sempr’ês ubèrta de fórma natural. Consonant enclítica, ês aquélla consonant que seguêx a sa vocal y li ês insaparabble, etzemples separads per sílabas: a-prop, ar-ma-tost, bosc, botx, bu-ñol, ca-ra-gol, col, coll, con-te, cor-da, dor-men, for-sa, fut-bol, gla-diol, gotj, im-pots, mob-ble, moll, mor-ta, ños-cla, pi-ca-rol, pob-ble, sort, tot-sol, trot, u-xol, vos-tro, vos-tê, vot, etzétera.

MENÚ DE RESTAURANT

ORASSIÓ
† PRÉGAU A DÉU EMB CARIDAT pe’ s’ànima de nom d’es mort que morí díe 00 de 00 de 0000 a s’edat de 00 añs Haguend rebud es Sans Sagramens y sa Beneída Apostòlica E.P.D. Sa sév’afligida famili, vol fé participà a sas amistats sa séva sensibble pèrdua, y’lzhi prég’unas orassións p’es descans de sa sév’ànima.

Una llàgrima p’es difuns s’evapora, una flo

demunt sa tómba se mostía, un’orassió

pe’ sa sév’ànima la recuy Déu.

Sant Agustí

Prégau per jo, voltros que vareu sê’s méus

amigs, jo prégaré per voltros si trob sa

grassi devant s’infinita misericordi de Déu.

San Jeròni

No plorêu per jo, però sí prégau pe’ sa mév’ànima.

Sant Ambròssi

Es méu cos quéda a la Tèrra.

Sa mév’ànima puja a Déu.

Es méu record quéd’entre voltros.

ORASSIÓ

Señó Déu, que mos déxares sa señal de sa

téva Passió a n’es Llensol Sant a n’es que

va sê’mbolicad es téu Cos Santíssim,

cuand p’En Jusèp vos va devallà de sa creu,

concediumós, ¡Oh piadosíssim Señó!, que

pe’ sa téva mort y entèrro sigui duyta sa

sév’ànima a la glòri de sa ressurecció,

ahón vivíu y réynau emb Déu Pare,

emb s’unidat de l’Esperit Sant Déu.

Per tot es siggles d’es siggles.

Amèn.

S’ACENTUASSIÓ

Posibblement hey hagui gent que no’ntengui massa bé s’acentuassió d’es baléà. En Pér’Antòni Figuéra, pentura’s milló llingüist’emb acentuassió, N’Amengual en ménos cantidat, mos acentuavan móltas de paraulas emb un, dos o três acentos demunt sas vocals fortas: a, e y o, y sas consiguens i o u si també anavan acentuadas, a, e y o ténen més d’un sò, a fí de porê sâbre lleggí/lliggí sa pronunsiassió que tòca per fonología. Mos porêm trobà, devegadas, qu’heyà paraulas emb vocals sêns’acentuà y no sabêm lleggil·lâs/lliggil·lâs, per etzemple un nom o un malnom. Podría sê’s cas de Ca’n Tereu o Sa Camena. Possads emb contatte emb gent d’ahont estàn aquets noms o malnoms se mos comenta que sa fonología ês: CA’N TERÈU Y SA CAMÈNA, com se pod veure/voure ara sabêm lleggí/lliggí aquets noms o malnons emb sa séva acentuassió corresponent.

HOSPITALS
Es nostros hospitals de referènsi están mal escrits emb concordansi a sa nostra llengo pròpi: SO N’ESPASES (o pentura SO N’ESPASAS, segóns com estigu’inscrita sa finca); SAN JUAN DE DÉU; SO’N LLATZE; CREU RÒTJA.

LLIBÈRT, LLIBÈRTA

Escriurêm y dirêm LLIBÈRT, LLIBÈRTA cuand hàguim de traduí d’es castellà LIBRE. Aquesta paraula mos vé d’es llatí LIBERTUS, y per axò porêm di y’scriure tota sa famili de paraulas derivadas sênse rómpre sa rèl de sa paraula llatina, etzemples: lliberà; lliberad/a; lliberadó/ra; lliberal; lliberalidat; lliberalisme; lliberalíssim; lliberalíssimament; lliberalment; lliberansa; lliberarsê; llíbero; llibèrt/a; llibertadó/ra; llibertansà; llibertansa; llibertansad/a; llibertat; llibertí/na; lliberticida; llibertinatje;

PARAULAS ACABADAS EMB TJ Y TX Y MAY ACABARLÂS EMB IG

Escriurêm paraulas acabadas emb aquestas lletras ja que per FONOLOGÍA no les porêm escriur’mb altras lletras, sobretot pêrque no las sabêm lleggí/lliggí d’un’altra manéra més qu’emb aquestas. Las escriurêm emb TJ cuand sa paraula per sí metéxa té continuassió de rèl, etzemples: Batêtj, batetjos; Bombêtj, bombetjad; Blanquêtj, blanquetjada; Lletj, llétja; Rotj, ròtja; Ratj, ratjan; Passêtj, passetjadó; camprotj (cementèri), camprotjêt. Sa paraula Bussêtj no’stà contemplada a n’es diccionari, però sí BUSSETJADA (buceo). O’mb TX cuand no té continuassió de rèl, o’n so séu cas pugui tení continuassió p’es cas d’es masculí acabi’mb TX y s’hagui d’afagí una A p’es femení o sa lletra que la pugui continuà, etzemples: fatx (hago); gotx (gozo); matx (mayo), etzét.. / botx, bòtxa; /putx, putxêt; safrêtx, safretxêt, etzét…

Sí las escriurêm emb IG, pêrque sí las sabêm lleggí/lliggí’mb aquesta fonología, etzemples: passig (pellizco, repulgo); abrig (abrigo); enemig (enemigo); entrebig (tabica), etzét…

SÊNSE, SÊNSA

Escriurêm y dirêm SÊNSE cuand hàguim de traduí d’es castellà SIN y sa paraula sigui masculina, normalment li seguêx un vèrbo, etzemples: sênse manjà; sênse rómpre; sênse barenà; sênse di; sênse comprovà; sênse molestà; sênse debatre; sênse lliberarsê; sênse llaurà; sênse xuclà, etzét… ALISIONARÊM cuand sa paraula que li seguêx, si sa fonología eu permêt, comènsi’mb vocal o consonant muda (h), etzemples: sêns’estudià; sêns’espitjà; sêns’entrà; sêns’alê; sêns’òli; sêns’es cotxo; sêns’esbucà; sêns’impèri; sêns’un mocadó; sêns’abres; sêns’urbanisà; sêns’el dimòni; sêns’es màtsim; sêns’havessos ; sêns’hetsís; sêns’humó, etzét…

Escriurêm y dirêm SÊNSA cuand hàguim de traduí d’es castellà SIN y sa paraula sigui femenina, etzemples: sênsa sa rondaya; sênsa sa madòna; sênsa monedas; sênsa paraulas; ausell sênsa gabi; sênsa fé pràtticas; sênsa donà’lmòyna; sênsa sa nina; sênsa sa sév’estimada; sênsa justissi, sênsa recompènsa; sênsa fé mensió; sênsa sa cosina; etzét… ALISIONARÊM cuand sa paraula que li seguêx, si sa fonología eu permêt, comènsi’mb vocal o consonant muda (h), etzemples: sêns’altra ; sêns’arena; sêns’una ditada; sêns’esquéra; sêns’unidat; ; sêns’ansi; sêns’informassió; sêns’innorà; sêns’hortolissa; sêns’herènsi; sêns’humildat, etz…

XÈRXA, RET

Escriurêm y dirêm XÈRXA cuand hàguim de traduí d’es castellà RED. Li deym XÈRXA a n’aquells ormêys o ormetjos, que físicament se pòren tocà, de corda, plàstic o fil etzét… que lligads fórman maya pêrque no’y travéssi lo qu’interéssa que no passi, etzemples: xèrxa de portería de deport; xèrxa de tènis; xèrxa de pêsca; xèrxa d’aumadrava; xèrxa de filats de cassa; xèrxa de sandéra; xèrxa de gladiadó; sa barriòla, etzét…

Escriurêm y dirêm RET cuand hàguim de traduí d’es castellà RED. Li deym RET a n’aquell abast de servissis pe’ sas personas, etzemples: ret d’abast d’aygos; ret de carretéras; ret ferroviari; ret sanitari; ret de clavaguerad; ret social; ret hospitalari; ret de cabbletjad; ret elèttrica; ret de comunicassións; ret viari; ret secundari, etzét…. Aximetex etzistexen altres RETS que no són socials sinó delittivas tifipicadas p’es còdig pénal, etzemples: ret de lladres o bandetjads; ret de prostitussió; ret de tratta de blancas; ret mafiosa; ret de drògas; ret de terrorisme; etzét…

RET, paraula que mos servêx per traduí d’es castellà CUNDE, RINDE.

TÈM, ÈLM

Escriurêm y dirêm TÈM, nom pròpi masculí, cuand hàguim de traduí d’es castellà TELMO. A Mallorca heyà un lloguerêt voréra de la ma devant sa Dragonéra que sempre li hêm dit SAN TÈM y’n castellà ês SAN TELMO.

Escriurêm y dirêm ÈLM cuand hàguim de traduí d’es castellà YELMO. Es diccionari de N’Amengual mos definêx sa paraula ÈLM: part de s’armadura antiga qu’es cavallés empléàvan a sas batallas, combats, tornetjos etzét.. per defensà tot es cap y sa cara, composta d’una péssa de requilla de cé que déxava llibèrta sa vista per porê combatre. Lo que may de sa vida porêm escriure un nom de lloguerêt “SANT ELM”, que traduíd a n’es castellà sería SAN YELMO, sant que no’tzistêx.

ENSEÑÀ, MOSTRÀ

Escriurêm y dirêm ENSEÑÀ cuand hàguim de traduí d’es castellà téma de ENSEÑANZA, o sigui que lo qu’ês enseñanza no’s còsa física, no se pod tocà ni se pod veure, s’enseñansa se fa, etzemples: enseñà a’scriure; enseñà a ballà; enseñà a pratticà colca deport; enseñà a caminà; enseñà a fé fâyna o fâynas determinadas; enseñà a dibuxà, etzét…

Escriurêm y dirêm MOSTRÀ cuand hàguim de traduí d’es castellà MOSTRAR, o sigui que se tratta sempre de mostrà una còsa física: mostrêm sa ròba; mostrêm sas mans; mostrêm sa jugueta; m’has de mostrà sa casa; no m’has mostrad es cotxo nou; mostrêm lo qu’has fet; mostrà’s papés; mostrêm es pané; mostralí’s camí; mostrà’s pèus per devall es llensol, etzét…

Ês un desbarat d’es més gròssos es confóndre’s MOSTRÀ emb s’ENSEÑÀ.

PAMBÒLI, PAMBOLIERÍA, PAMBOLIÉ, PAMBOLIÊT, PAMBOLIARRO

Escriurêm y dirêm PAMBÒLI cuand mos hàguim de referí a n’aquéllas llescas de pa untadas de domàtiga: de ramellêt, de fregà o d’enfilà o si per gust pròpi hey vol sa domàtiga d’enciam téàda y acompañad emb so companatje qu’un vulgui posà. PAMBOLIERÍA, lloc ahón hey fan pambòlis. PAMBOLIÉ, persona que fa pambòlis o molt manjadó de pambòlis. PAMBOLIÊT y PAMBOLIARRO, són es diminutíu y aumentatíu respettivament de pambòli.

PE’, PER, P’ES, P’EN, PER NA, N’, P’ETS, P’EL

Escriurêm PE’ (fonología pura), qu’eu traduirêm d’es castellà POR o PARA, cuand hàguim de donà’ntendre, fé, o’ntregà colca còsa, y sa paraula que li seguêx sempr’ês sa lletra “s’” (apostrofada) p’es masculí o femení y sa paraula “sa” domés p’es femení. A n’es nostros diccionaris ja’y figura aquest PE’ en móltas d’ocasións d’es que porêm estrèure: pe’ s’altra; pe’ s’ansa; pe’ sa bardissa; pe’ sa brilla; pe’ sa cabòta; pe’ sa tèrra; pe’ sas ancas; pe’ sa punta; pe’ sa gargamélla; pe’ sa llêy; pe’ sa cuyna; pe’ sa cubèrta; pe’ sa ma; pe’ sas baldadas; pe’ s’amplari; pe’ sa banda; pe’ sa coa; pe’ sa crosta; pe’ s’esquena; pe’ sa montaña; pe’ sa parêt; pe’ sa rifa; pe’ sa séua; pe’ sas astas; pe’ sas oreyas; pe’ sa rasadora; pe’ sa rahó; pe’ s’armassada (tierra calma o en descanso); pe’ sa fémada (estercolamiento). En tot cas, s’en pòren escriure mols més, per etzemple: pe’ s’hòmo; pe’ s’altre; pe’ s’amministradó; pe’ s’ansi; pe’ s’incorporassió; pe’ sa corporassió municipal; pe’ s’esperiènsi, etzét… N’Alcové, las va copià y las va’scriure a sas sévas Rondayas autènticas, axò sí, es ciutadellênc elzhi va pentinà totas y las va convertí en PER (ojos que no ven corazón que no siente), o sía desgrassià s’escrittura autèntica o cobrà per canviarhó y, ademés, rebre médallas d’o per sê un gran filologiste?. Vêt aquí una sèrie d’es PE’ trètas de sas Rondayas autènticas: pe’ sa finestra; pe’ sa panxa; pe’s’esquena; pe’ sa sòca; pe’ sa dresséra; pe’ s’entrellum; pe’ sa coeta; pe’ sa méua fiya; pe’ sa séva toxarrudesa; pe’ sa pitéra; pe’ sa boca; pe’ s’espéransa; pe’ sa gran acció; pe’ s’altre; pe’ s’escudellé; pe’ sa téva toxarrudesa.

Escriurèm PER cuand fonològicament axí’u pronunsiam, qu’el traduirêm d’es castellà POR o PARA, y pugui sê vèrbo o colsevol paraula sa que li seguêx, etzemples: per donà; per fé; per estovià; per organisà; per vorettê; per distrèuremmê; per estabblí; per baxà; per aydà (ayudar); per pratticà; per comensà; per fitsà; per respètte; per quéxa; per mor de; per forsa; ¡per von vas!; per devant; per derréra; per lliggí/lleggí; per llansà; per negossià; per axugà o per ‘xugà; per ayetjà (sabor a ajo); per encaxà; per embruxà; per calsà; per amministrà; per contà; per olvidà; per plaure; per corbatí; per bajà; per xameroy; per amabble; per dittê; per donal·lí; per ferhó; per estimassió; per gordal·ló; per etzaminà; per endolsí; per enjordiarsê (endiosarse); per empréñà; per siulà; per fé sifras; per axamplà; per axò; per cassà, etzét…

Escriurêm P’ES cuand fonològicament axí’u pronunsiam, qu’el traduirêm d’es castellà PARA, sempr’ês p’es masculí , etzemples: p’es péxos; p’es calsóns; p’es pollensíns; p’es conseyés (de Consêy pobble); p’es lloritáns (de Llorito pobble); p’es tronxo; p’es coll; p’es cotxo; p’es motor; p’es jonoys; p’es co; p’es síntomas; p’es coló; p’es pobble; p’es señals; p’es coratjuds; p’es bugantés (bocadillos); p’es Govèrn; p’es President; p’es Conseyé (Consejero); p’es mèstre; p’es tutups (mal entendedores); p’es llum; p’es campéóns; p’es fransesos; p’es russos; p’es pròpis; p’es putxos; p’es señorêt; p’es cónco; p’es mul; p’es vèrjos; p’es rebost, p’es sallerêt (bodeguilla); p’es salmorrègi (salmorejo); p’es mercad, etzét.. Aximetex dirêm que per escriure aquest P’ES sa paraula que li seguêx ha de comensà emb consonant, descontam sa lletra H.

Escriurêm P’EN cuand mos referiguêm a una persona masculina y’s nom comènsi’mb consonant, descontam sa lletra H, (En, té’s metex trattament de Señó o Don, sempr’ês majúscula sa E), etzemples: p’En Juan; p’En Monserrat; p’En Matgí; p’En Tèm; p’En Guiem; p’En Jusèp; p’En Bernad; p’En Massià; p’En Marsal; p’En Llorèns; p’En Pére; p’En Fèlis o Fèlits; p’En Matéu; p’En Llatze; p’En Corme; p’En Mariano; p’En Miquèl; p’En Tòfol o Cristòfol; p’En Toméu; p’En Bernadí; p’En Nicolau; p’En Nòfre; p’En Bièl o Gabrièl; p’En Lluís; p’En Vicèns; p’En Martí; p’En Lau (Colás); p’En Melcion; p’En Blay; p’En Benêt; p’En Quietano; p’En Tòni; p’En Domingo; p’En Sebastià o Tià; p’En Manuèl; p’En Geròni; p’En Jordi; p’En Ramón; p’En Fèlio; p’En Simó; p’En Lluc; p’En Jaume; p’En Téodor; p’En Xêsc; p’En Rafèl, etzét…

Escriurêm PER NA cuand mos referiguêm a una persona femenina y’s nom comènsi’mb consonant, descontam sa lletra H, (Na, té’s metex trattament de Señora o Dòña, sempr’ês majúscula sa N), etzemples: per Na Maddalena; per Na Palòni; per Na Francin’Ayna; per Na Juan’Ayna; per Na Laua (Colasa); per Na Llorènsa; per Na Lienó; per Na Llocía o Llucía; per Na Marí’Ayna; per Na Margalid’Ayna; per Na Susana; per Na Massiana; per Na Pixèdis; per Na Ròsa; per Na María; per Na Pereta; per Na Pétra; per Na Miquèla; per Na Margalida; per Na Bèl; per Na Francina; per Na Francisca; per Na Catalina; per Na Marí’Antònia, per Na Néus; per Na Sofía; per Na Géma; per Na Matilde; per Na Lluca; per Na Xisca; per Na Dólsa, etzét…

Escriurêm N’ cuand anomenêm colca persona sigui masculina o femenina y’s nom comènsi’mb vocal o sa consonant H, etzemples: N’Andréva; N’Hèttor; N’Innassi; N’Íñigo; N’Isabèl; N’Espéransa; N’Agustí; N’Aletsandre; N’Amadó; N’Andréu; N’Anfós (Alfonso, Ildefonso); N’Àngel; N’Àngela; N’Antòni; N’Antònia; N’Arnau; N’Assunsió; N’Aurora; N’Anita; N’Ayna; N’Urbana; N’Helena; N’Elena; N’Alets (Alejo); N’Àguéda; N’Eugèni, etzét…

Escriurêm P’ETS cuand hàguim de traduí d’es castellà PARA LOS y sas paraulas siguin masculinas y’n plural, etzemples: p’ets al·lots; p’ets altres; p’ets amministradós; p’ets honrads; p’ets hòmos; p’ets italiàns; p’ets españols; p’ets uys; p’ets obediens; p’ets herêus; p’ets amos; p’ets estornells; p’ets amigs; p’ets hospitals; p’ets hors; p’ets acompañans; p’ets innorans; p’ets hostas; p’ets infórmes; p’ets ónsos; p’ets ases; p’ets abestrussos; p’ets honós; p’ets animals; p’ets infans; p’ets horaris; p’ets oficials; p’ets uyastres, etzét… Aximetex dirêm que per escriure aquest P’ETS sa paraula que li seguêx ha de comensà emb vocal o sa lletra H.

Escriurêm P’EL cuand hàguim de traduí d’es castellà POR EL o PARA EL, sas paraulas siguin masculinas, singulás, y que comènsin per consonant, descontam sa lletra H, y que generalment l’empléam per còsas gròssas ja qu’eu deym emb s’artícul EL y li afagim sa P’ (P’EL, EL), etzemples: p’el cèl; p’el dimòni; p’el món; p’el tío, etzét…Axí com també p’ets equipos deportíus: p’el Mallorca; p’el Costansi; p’el Formentéra, p’el Ciutadélla; p’el San Rafèl, etz…

TOMÀ, TIRÀ

Escriurêm y dirêm TOMÀ cuand mos hàguim de referí a còsas que normalment no’u porêm fé dirèttament emb sa ma, etzemples: tomà una paret; tomà una casa; tomà un abre; tomà una faròla; tomà un monument, etzét….Aximetex una meterología sobrevenguda, pugui essê’s vent, un temporal, un cap de fibbló, etzét… també pod fé lo metex, però sempre TOMÀ. En canvi, sí porêm TOMÀ emb sa ma, etzemples: tomà una persona; tomà una botélla, tomà un tassó; tomà una cadira, etzét…,en tot cas no déxa d’essê TOMÀ.

Escriurêm y dirêm TIRÀ cuand hàguim de ferhó generalment emb sa mans, etzemples: tirà’s fens/fems o bassura; tirà una latreta de refrêsc o de conservas; tirà un mac; tirà sa giña a la ma; tirà una carta; tirà un papé; tirà una llósca, etzét…, generalment tirà lo que mos sòbra.

(Lo que no porêm fé, ês fé una mescladissa com fan a s’altra banda de la ma que tot està castellanisad, y axò que per pa y sal mos inculcan que no’n de fé castellanismes, ¿Élls sí?)

ELISIÓ

-Elisió ês s’unió de paraulas ahont se pèrden sòns de vocal a n’es final de paraula o’mb so séu cas a n’es principi de s’altra, sempre que FONOLÒGICAMENT axí sía.

-Vocal fluxa emb vocal fluxa, sêns’acentos, se pèrd sa vocal de sa priméra paraula, etzemples: un’estrella; un’altra; ajud’elza tu; estav’esglayad; pòs’emperòns; comèns’emb; no’l déx’entrà; desd’aquí; sa mév’espòsa; pêrqu’axí eu sabràs; sêns’alegría; anav’escopetetjad; va caur’en tòtum; tórn’elza tu; ¿y’s cónco avón ês?.

-Vocal forta emb vocal fluxa o vicevèrsa, sempre se pèrd sa fluxa, etzemples: ja’stig fart; però’n va rentà sa cara; bé’l mirava; no’l va conexe; no’n vulguis més; jo’stig content; té’ts uys plorosos; no’l senten; també’l vol vêndre; ja’l tens; està’scrit; no’y va tornà pus; no’stiguis enfadad; o tu’m matas o jo’t mat; ja fa’stona qu’eu vay di jo; hé’stad a fòra vuyt díes; ni’l te miris; qui’l vol a n’aquest; / (vicevèrsa): a n’aquest’ómbra hey fa bon està; cad’auba s’axéca a goytà/guaytà; posav’aygo dins s’aufabi; ês una mal’herba; donêm aquest’altra mêl·la; l’estirava d’un’oreya; cad’añ hey va un parêy de díes;

-Vocal fluxa o forta emb s’artícul ES, sempre se pèrd sa lletra “E” etzemples: li donava’s pa; té’s dits engalavernads; posêu allà’s mitj; si’s niguls tapan es sol, ferà ómbra; alsa’s cap; éll alsà’s cap; éra’s milló; tòca’s miray; va tocà’s miray; réga’s test; va regà’s test; s’axuga’s cap; s’axugà’s cap; añorava’s pradí/padrí; a’s mitj d’es carré; acosta’s pedàs; li va demanà’s coxí; sentía’s vent que siulava; es mèstre donava’s to;

-Escriurêm emb elisió, sempre, derréra sa conjunsió QUE cuand sa paraula comènsi’mb VOCAL o sa lletra muda H, etzemples: qu’éra; qu’esserhó; qu’eu; qu’estig; qu’alsava; qu’un; qu’una; qu’ara’m besa’s front; qu’En Juan: qu’éra’n Monserrat qu’eu va di; qu’ets uys; qu’estam; qu’éra molt aditte a n’es produttes llétosos; qu’En Matgí eu mostrava; qu’En Tèm se va torbà; qu’a mi no’m fas cas; qu’éra’s pradí/padrí de fons; ¿Qu’éts tu?; qu’ets animals beguin dins s’estabble; qu’infórmi; qu’innòvi; qu’obbligui; qu’organisi

(S’escritura de s’elisió ês de molt enréra y l’empléavan es nostros grans autós. Ês un tresò que no’n de déxà pérdre. Es ciutadellênc va pentinà tot cuant va volê y aquí êntra’s famós ditxo castellà: ojos que no ven corazón que no siente).

COBRÓMBO, COBRÓMBO BORD

-Escriurêm COBRÓMBO cuand hàguim de traduí d’es castellà PEPINO o cuand anêm a plassa a compral·lós y axí’u demanarêm. Ês un fruyt que se sòl posà llescad y mesclad dins s’ensiam.

-Escriurêm COBRÓMBO BORD cuand hàguim de traduí d’es castellà COHOMBRILLO, COGOMBRILLO, COHOMBRILLO AMARGO, PEPINO DEL DIABLO. En Juan Pèp Amengual mos ho definêx còma: un fruyt aspre d’es tamañ d’un ou de coloma y que cuand està madú y’l tòcas s’òbri y’scup emb forsa es séu suc y sas llevós.

PUTX, PUY

-Escriurêm PUTX cuand hàguim de traduí d’es castellà sas paraulas MONTE, PICO, MONTAÑA, etzét…, etzemples: Putx Majó, Putx de Massanélla, Putx d’es Galatzó, Putx Rotj, Putx Tomí, Putx d’es Tex, Putx de María de Pollènsa, Putx de Ternéllas, etzét…. Emb’aquesta rèl de PUTX porêm escriure es diminutíus y’ts aumentatíus, etzemples: putxêt, putxerrí, putxerrinèu, putxerró, putxèu etzét..; putxot, putxarro etzét…

-Escriurêm PUY cuand hàguim de traduí d’es castellà sas paraulas MONTE, PICO, MONTAÑA, etzét…, ets etzemples són es metéxos de PUTX, aquesta paraula de PUY ês per FONOLOGÍA. En tot cas no té diminutíus ni aumentatíus.

-Llinatjes: PUIG, PUIGSERVÉ, PUIGCERCÓS, PUIGRÒS, etzét…

Desd’es punt de vista FONOLÒGIC, consideram que mos ês difícil lleggí/lliggí PUIG pêrque deym PUTX, en canvi aquets altres llinatjes elza lleggim/lliggim perfèttement lletra per lletra: PU-IG-SER-VÉ, PU-IG-CER-CÓS, PUI-GRÒS, etzét…

ENRUDAS

-ENRUDAS ês una paraula baléà qu’En Juan Pèp Amengual la mos definêx còma: sênsa rèplica; acabêm; resolusió d’acabà y definitiva; irrevocabble sêns’obsevassións a lo que se mana;

A n’es diccionari de N’Alcové, diu IEC, MOLL, la mos definexen emb còsas semblans però no’stà’scrita d’aquesta manéra o sía li separan s’EN, en canvi a sa fonología l’escriuen junta. Adretas, es continuadó d’es diccionari de N’Alcové li donaren médallas d’o, per essê un gran filologiste. Resumind paraula espoliada com tantas y tantas.

COENT, COVENT O COUENT
-Escriurêm COENT/A, COVENT/A O COUENT/A cuand hàguim de traduí d’es castellà sa paraula PICANTE, MORDAZ, QUEMAJOSO, etzemples: sobressada coenta, coventa o couenta= embuchado, salchicha, salchichón picante, mordaz, quemajoso/a; prebe coent, covent o couent o de cirereta= guindilla; (no repetirêm per no allargà); botifarró; camayot; llangonissa; arròs brut; oliva, etzét…

EMB, EMBA, EN

-Escriurêm EMB cuand s’haja de traduí d’es castellà sa paraula CON, etzemples: ves emb éll= ves con él; mos passatjarêm emb un tren= nos pasearemos con un tren; fogassa emb un poc de pa= queso con un poco de pan; anirêm emb En Tèm= iremos con Telmo; le despertad emb un bon susto= lo he despertado con un buen susto; ves emb En Corme= ves con Cosme; emb efèttes d’ahí= con efectos de ayer; emb sos dobbés fan cuéras= con los dineros se pintan panderos; un fil emb s’altre= un hilo con el otro; hey ‘nirêm emb so cotxo= iremos con el coche; etzét…

-Escriurêm EMB cuand per FONOLOGÍA PRÒPI no mos quéda més remêy qu’haverhó d’escriure axí y hàguim de traduí d’es castellà sa paraula EN, lo que vol di que no porêm traduí d’es castellà literalment pêrque NO SÒNA BÉ, COM TAMPOC ÊS FONOLOGÍA NOSTRA, etzemples: emb un tant per cent elevad= en un tanto por ciento elevado; eu pag emb efettíu= lo pago en efectivo; ara veng, emb un instant som aquí= ahora vengo, en un instante estoy ahí; va’mb aquest sentid= va en este sentido; emb un parêy de díes estirà llest= en un par de días estará listo; pêns’emb éll= piensa en él; posêu emb remuy= ponlo en remojo; està’scrit emb italià= està escrito en italiano; està’scrit emb español= está escrito en español; està’scrit emb inglês= està escrito en inglés; està’scrit emb baléà= está escrito en balear, etzét…

-Escriurêm EMBA cuand s’haja de traduí d’es castellà sa paraula CON y sa paraula que li continua són es pronoms: quê, qui, quins, quina, quinas, etzemples: ¿Emba quê t’has fet aquesta nafra?= ¿Con qué te has hecho esta herida?; ¿Emba qui vas?= ¿Con quién vas?; ¿Emba quins dobbés eu pagaràs si no’n tens?= ¿Con qué dinero lo pagarás si no tienes?; ¡Emba quina passiènsi eu va fé!= ¡Con qué paciencia lo realizó!; ¿Emba quinas sabatas te calsaràs?= ¿Con qué zapatos te calzarás?; etzét…

-Escriurêm EMBA cuand s’haja de traduí d’es castella sa paraula CON y sa paraula que li continua sigui femenina y generalment ês nom de persona, etzemples: aniré emba Na Juana= iré con Juana; m’en vatx de viatje emba N’Antònia= me voy de viaje con Antonia; ¡Ês a dins sa cuyna emba Na Palòni!= ¡Está en la cocina con Apolonia!;

-Escriurêm EN cuand s’haja de traduí d’es castellà sa paraula CUANDO y emb colca escetsió sa paraula EN, etzemples: en haverhó vist, tanca sa porta= cuando lo hayas visto, cierra la puerta; de tant en cuant= de tanto en cuanto; vin’en volê= ven cuando quieras;

ÉTS, ETS

-Escriurêm ÉTS, segona persona d’es singulà d’es vèrbo essê o sê, cuand s’haja de traduí d’es castellà sa paraula ERES y sempre s’acentua, etzemples: éts un dèu= eres un diez; éts tu qui mos has fet goñà= eres tú quien nos has hecho ganar; éts es milló= eres el mejor; per jo éts lo que més estim= para mí eres lo que más quiero; éts un campéó= eres un campeón; éts un’atxa per no di una tatxa= eres un fenómeno; éts toxarrud= eres testarudo; etzét…

-Escriurêm ETS cuand s’haja de traduí d’es castellà sa paraula LOS y mos referim a personas, animals o còsas, no s’acentua, sempr’ês p’es masculí, etzemples: ets hòmos= los hombres; ets animals= los animales; ets abres= los árboles; ets ordenadós= los ordenadores; ets esclatasancs= las setas (femení), los níscalos (masculí); ets altres= los otros; ets organismes amministratíus= los organismos administrativos; ¡No me tòquis ets orgas!= ¡No me toques los…….!, etzét..

EU, LO, HEU

Escriurêm EU, qu’ês s’equivalent de LO en castellà y se pronunsía axí talment, etzemples: eu veys= lo veis, eu déxas= lo dejas; eu sabs= lo sabes, eu diré= lo diré, eu momprêng= lo comprendo, etzét…

Escriurêm LO, qu’ês s’equivalent de LO en castellà, y se pronunsía axí talment, normalment li precedêx sa paraula “ês” però no vol di sempre, etzemples: ês lo més pràttic= es lo más práctico; ês lo normal= es lo normal; ês lo séu= es lo suyo; vine lo més prest que puguis= ven lo más pronto que puedas; sempr’ês lo metex= siempre es lo mismo; quê te pênsas qu’ês tot lo món= que te crees que es lo mejor; lo natural= lo natural, etzét…

HEU: segona persona, d’es plural, d’es present indicatíu d’es vèrbo havê. Aquesta paraula, ês s’equivalent a habéis, etzemples: heu vist axò= habéis visto esto; heu fet bónda= habéis sido buenos; heu possad s’espaumatòri demunt sa caxa= habéis puesto la palmatoria sobre el arca; etzét…

GRAMÀTICAS

Gramàticas: emoTion d’es llatí; émoTion d’es fransês; emoZione de s’italià; emoCión d’es castellà; emoSSió d’es baléà. Lo qu’ês de mólt mal gust ês: desjettà, criticà, despotrincà, tirà pèstas etzét… contra’s castellà y llavó empléis sa séva gramática. Pênsa que sênsa gramàtica castellana no se tendría tanta d’escrittura, y’ncara t’en aprofitas de sa fransesa. Tens cap lletra per escriure aquesta paraula sêns’havê de copià a cap gramàtica. A bon entenedó pòcas paraulas.

Més paraulas:

informaTio d’es llatí; informaTion; informaZioni; informaCión; informaSSió.

iniTium d’es llatí; iniTiation; iniZiazione; iniCio; iniSSi;

graTia d’es llatí: (singulà y plural) grâCe, merci; graZia, graZie; graCia, graCias; graSSi, graSSis;

Y tot lo que vulguis més.

SANTA Y SANT’

Escriurêm Santa cuand es nom de sa persona comènsi’mb consonant, etzemples: Santa Maddalena, Santa Margalida, Santa Pixèdis, Santa Palòni, Santa María, Santa Coloma, etzét…

Escriurêm Sant’ (elisió per fonología) cuand es nom de sa persona comènsi’mb vocal, etzemples: Sant’Isabèl, Sant’Eulari, Sant’Espérànsa, Sant’Eugèni, Sant’Àguéda, Sant’Elienó, etzét…

SA, S’, ES, SO, EL, L’, ‘L. ÊS

Escriurêm SA cuand sa paraula que continua, xerrada o’scrita, ês femenina y comèns’emb consonant, etzemples : sa moxa, sa faxina, sa siqui, sa sini, sa sobressada, sa ceya, sa po, sa llêy, sa guàl·lera, sa semmana, sa sindri, etzét….

Escriurêm S’ (apòstrof) cuand sa paraula que continua, sobretot escrita qu’ês cuand més s’enten, ês masculina o femenina y comèns’emb vocal, etzemples: s’amministrassió, s’universidat, s’espérànsa, s’abre, s’aygo, s’àrbit, s’añorament, s’abestrús, s’aufabieta, s’uy, s’auveya, s’órde, etzét…

Escriurêm ES cuand sa paraula que continua, xerrada o’scrita, ês masculina y comèns’emb consonant, equival a “el” en castellà, etzemples: es ventrêy, es bras, es comèrs, es voltó, es llas, es guañ, es moradux, es fonoy, es fuell, es coxí, es mars, es dimarsos, etzét…

Aximetex escriurêm ‘ES cuand d’es castellà traduím sa preposissió PARA y sa paraula sigui masculina, etzemples: p’es nin= para el niño; p’es cotxo= para el coche; p’es jog= para el juego; p’es mèstre= para el maestro; etzét…

Escriurêm SO cuand sa paraula que continua, xerrada o’scrita, ês masculina y comèns’emb consonant, SEMPRE DU A DEVANT SA PREPOSISSIÓ EMB, etzemples: emb so colzo, emb so nin, emb so president, emb so tren, emb so cotxo, emb so pex, emb so pinzell, emb so pedàs, emb so soleêt que fa, emb so martell, emb so fausó, emb so maluc, emb so coordinadó, etzét…

Escriurêm EL cuand sa paraula que continua, xerrada o’scrita, ês masculina y ês còsa, més aviad, gròssa, etzemples: el cèl= el cielo; el dimòni= el demonio; el món= el mundo; el Bon Jesús=Jesucristo; el purgatòri= el purgatorio, el San Cristo= el Santo Cristo, etzét…

Escriurêm EL sobretot cuand comanam o demanam colca còsa o presentam a colcú y sòl anà dins es sinnes d’interrogassió o d’ammirassió, y equival a “me” o “lo” d’es castellà, etzemples: ¿El me duràs?= ¿Me lo traerás?; ¿El veus o no?= ¿Lo ves o no?; ¡El Sen= El Señor!; ¡El Señó= El Señor!; ¡El sent!= ¡Lo oigo!; etzét….

Escriurêm L’ cuand sa paraula que continua, xerrada o’scrita, ês vèrbo y comèns’emb vocal o sa consonant muda “h”, axí com sas paraulas que comènsan emb vocal y no haguin de du sa S’, etzemples: l’estrêñ= la aprieta; l’empèlt= lo injerto; l’indica= le indica; l’ofên= le ofende; l’ha ‘cabad= lo ha acabado; l’ha duyt= lo ha traído; l’ha rompud= lo ha roto; l’amo; etzét….

Escriurêm ‘L cuand sa paraula que li precedêx ês JA, NO, VÈRBO, QUÊ y dirêm que sempre s’ha d’elisionà, etzemples: ja’l teng= ya lo tengo; ja’l vêtx= ya lo veo; no’l vuy= no lo quiero; no’l miris= no lo mires; tornâ’l= devuélvelo; fermâ’l= átalo; comensâ’l= comiénzalo; etzét…

Debud a que sa paraula QUÊ, sempre va acentuada cuand ês pronom interrogatíu o’sclamatíu, preservarêm s’acento, etzemples: ¿Quê’l veus a n’aquell?= ¿Lo ves a aquel?; ¡Quê’l puguis galdí móls d’añs!=¡Qué lo puedas fruir muchos años!; etzét… En canvi cuand mos trobêm es pronom “quê” y’s vèrbo “ês” preservarêm es vèrbo, etzemples: ¿Qu’ês milló per tu axò o axò?= ¿Qué es mejor para ti esto o esto?; ¿Y qu’ês axò tanta d’aygo?=¿De dónde viene tanta agua?; etzét…

ÊS: terséra persona, d’es singulà, d’es present d’indicatíu d’es vèrbo essê o sê. Aquesta paraula sempre va acentuada y equival a “es” d’es vèrbo “ser” en castellà, etzemples: ês mentida; m’ês conegud axò; ês es metex, ês es milló (aquí porêm voure qu’una ês vèrbo y s’altr’ês artícul), ês cèrt?, ês de fust, ês de Pollènsa, ês de Llorito, ês de Cala Ratjada, ês de Llummajó, ¡etzét…

VATX y VAY

Escriurêm vatx, cuand sa paraula que continua, casi sempre o normalment ês un vèrbo, comèns’emb vocal, etzemples: vatx anà; vatx organisà; vatx embrutà etz..

Escriurêm vay, cuand sa paraula que continua, casi sempre o normalment ês un vèrbo, comèns’emb consonant, etzemples: vay tombà; vay rómpre; vay sentí etz..

Aquest’escrittura ês fonología pura, si un s’escólta cuand xèrra, o’scólta’s qui xèrra s’en temerà totduna.

SANT Y SAN

Escriurêm Sant cuand es nom de sa persona comènsi’mb vocal, etzemples: Sant Andréu, Sant Estéva, Sant Agustí, Sant Antòni, Sant Ambròs, Sant Àngel, Sant Elòy, etzét…

Escriurêm San cuand es nom de sa persona comènsi’mb consonant, etzemples: San Pére, San Massià, San Llorèns, San Llatze, San Juan, San Monserrat, San Corme, etzét..

(Aquesta pèl·la d’escrittura fonològica la mos déxà’n Pér’Antòni Figuéra, 1840)

ESCRITTURA